El futur d’un terreny cobejat
La proposta comunal és un recinte polivalent que també vol ser la ubicació fixa i definitiva de la Fira
La corporació ha tancat un acord de lloguer amb la família Vinyes, la propietària de pràcticament el 80% de la parcel·la que avui fa funcions d’aparcament, que lliga la titularitat pública per 25 anys d’un espai estratègic al centre de la capital. Molt s’ha parlat d’aquesta parcel·la els últims anys, sense que se n’hagi arribat a lligar un destí definitiu. Per als demòcrates era el lloc escollit per aixecar el museu nacional, però el canvi de color polític a casa comuna va refredar la iniciativa. Després va transcendir una alternativa, un multifuncional –el gran projecte que no avança– que també permetés encabir l’equipament cultural. Ara la majoria comunal presenta un projecte propi i tot i assegurar que no tanca la porta a l’executiu també adverteix que s’haurà d’adaptar a un plantejament que ja va fer arribar a l’administració central cinc mesos enrere. La idea gestada per la corporació i que tot just arrenca el camí –el concurs es preveu per a final d’any– consisteix en un espai polivalent que serà plaça, aparcament soterrat i recinte firal, de manera que es pretén solucionar un dèficit històric de la parròquia, una ubicació per a la Fira d’Andorra la Vella que no hipotequi durant dies l’aparcament del Parc Central. De fet, l’aspiració és que la mostra del 2027 ja es pugui celebrar a la nova ubicació. Que la parròquia guanyi un espai públic en una zona cèntrica i en un context de voràgine constructora és una notícia positiva; que s’aspiri a quelcom més que un aparcament, també. Però la capital no pot quedar al marge de projectes que són pol d’atracció com ara el museu nacional o un recinte fix que pugui acollir espectacles de certa envergadura sense necessitat de recórrer sempre a la provisionalitat. Una altra cosa és, òbviament, que l’impuls ha de venir del Govern i que, per tant, l’executiu s’ha de definir i aclarir quin és el seu projecte per als dos equipaments i fins on arriben les possibilitats pressupostàries. El comú mou fitxa presentant en públic la proposta, però el calendari sembla que permet que les dues parts mirin d’encaixar peces.