La confusió no resol res

La problemàtica migratòria que viu la Seu d’Urgell ha esdevingut terreny fèrtil per a la confusió i la manipulació. En les darreres setmanes, el debat ha derivat en afirmacions sense fonament, interpretacions esbiaixades i una creixent tensió social alimentada des de diferents fronts. Es dibuixa un relat segons el qual Andorra estaria expulsant immigrants que són assumits per la Seu, amb l’Ajuntament obrint-los les portes a les institucions públiques. Però aquesta imatge no respon a la realitat. Andorra no deporta. Ara bé, el conflicte té arrel en el funcionament del mateix país, que necessita mà d’obra migrada per cobrir necessitats del mercat laboral però que, quan aquesta es queda a l’atur, sense assistència social o vol reagrupar la família, es veu obligada a marxar. I majoritàriament, ho fa cap a la Seu. Aquesta dinàmica crea una pressió afegida als serveis i a l’organització social de la ciutat veïna. En aquest context, la moció aprovada, impulsada per la CUP i avalada per Compromís, ha estat el centre de múltiples malinterpretacions. No, no s’ha aprovat convertir persones sense papers en funcionaris. El que es planteja és treballar per facilitar vies d’inserció i regularització a través de la feina, dins del marc legal vigent. Cap pas fora de la legalitat, cap privilegi automàtic. La contractació pública continuarà regulant-se pels principis de mèrit, capacitat i igualtat. Junts per la Seu, especialment mitjançant el seu portaveu i exalcalde Jordi Fàbrega, ha aprofitat la situació per teixir un discurs d’alarma que ha rebut la resposta crítica de col·lectius migrats. Els seus comunicats acusen Fàbrega de fomentar hostilitat i de construir un discurs que utilitza el malestar social com a arma electoral. Més enllà de l’intercanvi de retrets, el debat hauria de tornar a centrar-se en dades, context i propostes efectives. Encendre els ànims i alimentar falsedats només condueix a una fractura social injusta. S’ha de reconduir la problemàtica i tornar a unes relacions bones entre territoris. La col·laboració és imprescindible a les dues bandes.