Quota esgotada

La quota de treballadors temporers d’estiu s’ha esgotat i, tot i així, encara hi ha llocs de treball sense cobrir. El malestar entre hotelers i restauradors és evident: consideren que el sistema actual és contradictori, ja que fomenta l’obertura de nous establiments però manté limitat el nombre de permisos laborals. Reclamen solucions urgents per no veure compromesa l’activitat turística i l’atenció al client. Tanmateix, aquesta demanda xoca amb un debat de fons molt més profund i de difícil resolució: fins on pot créixer el país abans que les seves infraestructures i serveis quedin desbordats? La pressió sobre l’habitatge, la capacitat de les escoles, el sistema sanitari, la xarxa viària o els recursos hídrics és una realitat que preocupa cada cop més la ciutadania. El Govern ha optat per aplicar criteris restrictius a l’hora de permetre l’establiment de nous residents com a mesura preventiva. És una resposta comprensible davant l’amenaça d’un creixement descontrolat que comença a posar en risc la qualitat de vida. Ara bé, aquesta política també genera tensions amb els sectors econòmics, que necessita mà d’obra per mantenir el dinamisme i la competitivitat. Per tant el dilema és com combinar desenvolupament amb sostenibilitat. El debat no admet solucions fàcils. Cal una estratègia global que estableixi un model de creixement clar, planificat i equitatiu. Això implica revisar les polítiques de contractació, la capacitat d’acollida i el disseny dels serveis públics. Només des d’una visió compartida i a llarg termini es podrà garantir una convivència harmònica entre necessitats econòmiques i límits territorials. És el moment de pensar amb ambició, però també amb mesura. I sobretot, cal fer-ho des del consens social i polític, evitant improvisacions i enfocaments unilaterals. El futur depèn de la seva capacitat per anticipar-se, escoltar totes les veus i actuar amb responsabilitat. Aquesta és una qüestió que no es pot ajornar. El país necessita regles clares i una planificació coherent. I això comença per afrontar el debat, no defugir-lo.