Un pas enrere inesperat

Les negociacions entre Govern i sindicats pel futur augment salarial dels funcionaris han viscut un revés que posa a prova la resistència i la paciència de les parts implicades. El que semblava un acord a punt de ser firmat s’ha convertit en un retorn inesperat gairebé al punt de partida a causa d’una divergència en la interpretació dels termes pactats. Segons qui ho explica i qui ho justifica, el Govern sosté que mai no es va plantejar aplicar les dues fases de l’augment salarial de manera acumulativa sinó condicionada a la disponibilitat pressupostària, mentre que els sindicats afirmen que aquesta era l’entesa que havien compartit fins ara i sobre la qual s’havia treballat durant mesos. El resultat és una situació incòmoda i frustrant que sembla més pròpia d’una manca de claredat o de voluntat de concreció que no pas d’una discrepància de fons. És evident que la qüestió pressupostària condiciona qualsevol proposta, però també ho és que després de cinc mesos de converses les expectatives generades entre el personal públic requerien més sensibilitat i més precisió per evitar malentesos. El risc ara és que es reobri un debat que semblava encarrilat, que es refacin càlculs que ja estaven fets i que es tornin a obrir ferides en un moment en què la confiança entre les parts havia començat a consolidar-se. La ciutadania i, especialment, els treballadors públics mereixen un acord sòlid, però també transparent i entenedor. El marge per a l’entesa encara existeix, però caldrà responsabilitat política, generositat sindical i un compromís real per convertir aquest darrer entrebanc en una oportunitat definitiva. Cal evitar que la complexitat tècnica o la rigidesa pressupostària esdevinguin excuses per no avançar. Si el que hi ha sobre la taula és just, equilibrat i viable, el que queda és rubricar-ho amb intel·ligència i altura de mires. Començar de zero seria no només injust, sinó també ineficaç. Alguna cosa no quadrava quan es comentava d’augments salarials que semblaven desproporcionats. No importa el temps dedicat si al final s’arriba a un bon acord per a tothom.