Revisar els requisits pels pisos
La liberalització dels lloguers el 2027 podria abocar l’anomenada classe mitjana a una situació de marginalitat
Els trenta pisos socials que es construiran a la Massana són un pas més del pla d’habitatges assequibles que impulsa el Govern per intentar pal·liar un problema que a hores d’ara és el que més preocupa la ciutadania. No n’hi ha per menys, perquè amb els preus de mercat dels lloguers, viure a Andorra s’està convertint en una missió impossible. En aquesta ocasió el projecte s’impulsa conjuntament amb el comú. Una col·laboració entre institucions que s’hauria de convertir en normal i deixar de fer d’una vegada la guerra cadascú pel seu compte i penjar-se la medalla del més solidari i conscienciat. El que menys hauria de preocupar és de qui és la iniciativa, per centrar-se a enfrontar-se al problema de la manera més eficient possible. Un cop transaccionat el rànquing de mèrits entre els diferents organismes, el que no es pot negar és que s’estan fent coses, amb més o menys èxit, amb més o menys encert, però amb l’actitud de mirar el conflicte a la cara. I això significa que ens trobem en una nova fase i s’ha deixat de girar la vista cap a un altre costat amb la infantil esperança que el mercat s’encarregaria de corregir la situació. Tot i que encara no hem superat la fase de repartir-se les culpes o recórrer a explicacions/excuses del tipus que “és un fenomen que passa a tots els països del nostre entorn” o que “haurien de mirar on seria Andorra sense la inversió estrangera després d’encadenar crisis des del 2008”. Tan cert com inútil a l’hora de posar-hi solució. Com que el referèndum per ratificar l’acord amb la UE ni hi és ni se l’espera, el debat de l’habitatge torna a ser recurrent en l’esgrima parlamentària, amb propostes que més d’un cop voregen l’absurd. El que toca ara és afinar els requisits, no només en la situació actual sinó i sobretot pensant en el 2027, quan es començaran a liberalitzar els lloguers. Perquè es donarà el cas de persones de classe mitjana que es poden veure doblement marginades: per no poder assumir un fort augment mensual ni poder accedir, pel volum d’ingressos, a pisos de preu assequible.