Contenció de la despesa

En la preparació del pressupost per al 2026, el Govern ha instat els ministeris a contenir la despesa si es vol mantenir el nivell d’inversió dels darrers exercicis, una condició que respon a les noves prioritats econòmiques derivades tant de compromisos salarials com de necessitats socials creixents. Tot i les previsions d’un increment del 5% en els ingressos, fins a superar els 650 milions, aquest marge addicional s’haurà de destinar en gran part a l’àmbit sanitari, amb el SAAS i la CASS absorbint un volum creixent de recursos a causa de l’envelliment de la població i l’increment del cost de les prestacions. Alhora, es preveu un augment significatiu del capítol de personal, que aquest any ja arriba als 165 milions i que creixerà amb l’aplicació dels acords amb els sindicats, incloent-hi l’actualització del complement per a la gestió de l’acompliment, l’impacte del no-GADA i la revisió dels salaris base. També es manté i fins i tot s’amplia la inversió destinada a polítiques d’habitatge, reforçant l’aposta per donar resposta a una de les principals problemàtiques socials. Aquestes obligacions condicionen el marge d’actuació de Finances, que es veu obligat a exigir als ministeris més eficiència i contenció. Malgrat tot, es confia a assolir un nou exercici equilibrat, com ja va passar el 2024, quan es va tancar amb un superàvit de 46 milions malgrat unes previsions inicials de dèficit. La regla d’or, que limita el desequilibri pressupostari a l’1% del PIB, continua sent el principal instrument de disciplina fiscal i contrasta amb la flexibilitat que es permeten altres estats europeus, amb exemples com el de França, on s’han aprovat retallades dràstiques per controlar un deute que supera el 100% del PIB. A Andorra, la despesa educativa continua superant amb escreix la dedicada al pagament d’interessos, i l’objectiu és mantenir aquesta proporció. En aquest context, el pressupost per al 2026 es planteja amb rigor, exigència i realisme, mantenint les inversions estratègiques però exigint un esforç de racionalització per garantir l’estabilitat i el compliment dels compromisos socials i financers.