Pisos per a la gent gran
El comú d’Andorra la Vella vol crear divuit pisos socials per a la gent gran, col·lectiu sovint oblidat
L’anunci del comú d’Andorra la Vella de destinar un edifici buit a la creació de divuit pisos socials per a la gent gran és una decisió encertada i necessària, que apunta en la bona direcció per fer front a un repte creixent: garantir habitatge digne a un col·lectiu especialment vulnerable. En un moment en què la manca de pisos assequibles afecta àmplies capes de la població, posar el focus en la gent gran activa suposa no només una aposta social, sinó també una mostra de sensibilitat institucional envers les necessitats de la ciutadania que ha contribuït durant dècades al país. La iniciativa, que s’emmiralla en el model del Calones, arriba després que una vintena de persones esperessin plaça en aquesta infraestructura ja consolidada, i que el programa Reviu hagi permès identificar edificis tancats amb potencial. Que es plantegi un contracte de 25 anys amb la propietat i que les obres es puguin fer en un any són indicis clars de voluntat política i de planificació realista. L’atenció a la gent gran, però, ha de ser integral: no n’hi ha prou amb un habitatge, calen serveis adaptats, informació accessible i espais públics pensats per facilitar l’autonomia i la convivència. En aquest sentit, cal valorar positivament la resta de propostes sorgides al consell de la gent gran, com la millora de la senyalització, els lavabos, els bancs o el servei d’àpats a domicili. La reobertura de la casa pairal amb espais més accessibles completa una bateria de mesures que, si es concreten amb calendari i seguiment, poden marcar una diferència real en la qualitat de vida de moltes persones. Que s’anunciïn reunions temàtiques a la tardor per calendaritzar les accions és un senyal prometedor, sempre que les propostes no quedin, com deia una de les veus presents al consell, en paper mullat. La gent gran no pot quedar al marge de les polítiques d’habitatge ni de les transformacions urbanes i socials del país. Si volem una Andorra inclusiva, activa i cohesionada, cal garantir que tothom –també les generacions que han aixecat el país– tingui un lloc digne on viure.