Desfet el victimisme de BPA

La resolució d’ahir fa història. Marca un abans i un després en el relat que han mantingut accionistes i condemants dins i fora del nostre país i per la contundència de les penes de presó dictades que van de set anys al exconseller delegat Joan Pau Miquel fins a tres anys i mig -algunes condicionals- a exdirectius i gestors. Una rotunditat que ni el més pessimista dels advocats de la defensa ni els seus clients podien imaginar. Ni policia patriòtica espanyola, ni procés independentista català, ni persecució perquè tothom feia el mateix, ni qualsevol altra cortina de fum; totes han quedat esvaïdes definitivament perquè des d’ara no hi ha dubte que del que s’està parlant des del bon principi és de blanqueig de capitals d’habitualitat i actuació dins el marc d’un establiment bancari. Un relat de víctimes que ha aconseguit quallar a Catalunya però que queda en evidència a menys que es busqui defensar per interessos ocults. Això no ha fet més que començar. El Tribunal de Batlles va processar el març passat, i per primera vegada, els germans Cierco, exmàxims accionistes del banc, juntament amb Miquel per activitat bancària il·legal, blanqueig de capitals mitjançat grup organitzat, associació il·lícita, administració deslleial i abús de posició dominant. És l’anomenat cas Landstreet, la caixa B del banc, que deixa l’afer Gao Ping en un gra de sorra comparat amb la gravetats dels delictes que se’n deriven. La decisió de Corts aporta un element clau per comprendre l’interès dels Cierco en una amnistia. El primer indici el vam tenir fa un mes quan el Superior va rebutjar la reclamació de 365 milions a l’Estat per la caiguda del banc. Les penes imposades pel Tribunal en un cas que podríem qualificar de menys greu entre els que es jutjaran n’és una prova indiscutible. Molt s’ha esperat la primera resolució, però el Tribunal ha trobat proves de comportament delictiu. El FinCen va assenyalar fa deu anys la BPA per gravíssimes pràctiques delictives vinculades a l’activitat il·lítica del banc, van comprometre la plaça financera i a Andorra i Govern va actuar amb l’única alternativa possible. La resta són afirmacions intencionades.