Curar sense ingressar

L’hospitalització domiciliària ja és una realitat a Andorra. Des del mes d’octubre, el sistema públic ha integrat una fórmula assistencial que en molts països ha demostrat ser eficaç, humana i sostenible. És una aposta per apropar la sanitat al pacient i no a l’inrevés. Permet, sempre sota criteris mèdics, que determinats usuaris que no requereixen un ingrés hospitalari clàssic, però sí control i tractament, puguin rebre l’atenció a casa seva, amb visites d’infermeria i suport mèdic, evitant així desplaçaments, incomoditats i, sovint, riscos associats a l’entorn hospitalari. Els primers mesos han servit per ajustar el servei i identificar-ne les fortaleses i els límits. L’experiència mostra que l’acceptació per part dels pacients és alta, sobretot un cop superada la incertesa inicial. L’edat mitjana dels usuaris és de 64 anys, però s’han atès casos des dels tres fins als 98. El model també ha demostrat que no tan sols és possible, sinó desitjable ampliar-lo progressivament a altres especialitats i serveis. De fet, l’interès creixent del personal sanitari i la bona resposta de la població són indicadors que aquest camí no té marxa enrere i que pot esdevenir una peça estructural dins el sistema públic de salut. Però no tot són beneficis. No tothom pot ser candidat a una hospitalització a domicili. Cal un entorn adequat i la presència d’un cuidador. A més, hi ha límits territorials, com ara el cas del Pas de la Casa, on la distància dificulta l’aplicació del servei. I no menys important: no es pot oblidar que el sistema de salut públic també assumeix un esforç logístic considerable per cobrir el territori amb garanties i sense sobrecàrrega dels equips. Tot i això, el balanç és clarament positiu. El convenciment no neix de l’emergència ni de la manca de llits, sinó de la voluntat de posar el pacient al centre, d’humanitzar l’atenció i de fer créixer un model sanitari més flexible, eficient i empàtic. Aquesta mirada a llarg termini mereix suport, recursos i confiança, i ha de continuar avançant amb criteri, prudència i compromís institucional. La medicina no tan sols avança amb tecnologia.