Política migratòria

Les tensions recents entre Andorra i la Seu d’Urgell a propòsit de la política migratòria i les dificultats d’accés a l’habitatge són el resultat d’una realitat complexa que requereix diàleg, claredat i respecte mutu, però sobretot un ferm compromís amb el compliment de la legalitat vigent. En aquest sentit, el posicionament del Govern ha estat nítid i alineat amb els principis que regeixen qualsevol estat de dret: a Andorra no s’estan produint expulsions arbitràries, sinó l’aplicació estricta de la Llei qualificada d’immigració, que preveu l’expulsió en casos tipificats i regulats, igual que fa un any o en fa quatre. Els treballadors temporers, com és lògic, han d’abandonar el país un cop finalitzada la temporada, a menys que obtinguin un nou permís, i tampoc poden establir-se a Espanya sense la corresponent autorització. Això no constitueix una expulsió, sinó la constatació d’una situació legal coneguda i acceptada per totes les parts. Les declaracions que han generat alarma en aquest àmbit, provinents de representants de certs col·lectius, s’han de revisar amb responsabilitat per evitar distorsions de la realitat i tensions innecessàries entre territoris veïns que comparteixen vincles socials i econòmics estrets. La reunió entre la ministra d’Habitatge i l’alcalde de la Seu és una oportunitat per posar en comú inquietuds i reforçar la cooperació institucional, però sempre des de la base de la llei. En paral·lel, les gestions que impulsa el Govern amb països com ara l’Equador i el Perú per fomentar contractes en origen són una mostra clara de voluntat d’ordenar la migració laboral amb criteris clars i transparents, que evitin situacions d’irregularitat o precarietat. I el treball conjunt amb l’executiu espanyol i la Generalitat per establir mecanismes de coordinació confirma aquest compromís amb una gestió responsable i legal de la mobilitat laboral. No es tracta de tancar portes, sinó de garantir que l’obertura es faci amb criteris justos, previsibles i compatibles amb el model social andorrà. La llei no és només un marc normatiu: és la garantia que protegeix l’equilibri entre drets, deures i convivència.