El camí de la coordinadora
L’estabilització li ha de donar més força, però també serà termòmetre de la capacitat d’implicar més gent
La mobilització espontània de la tardor del 2023 va aconseguir que el Govern fes marxa enrere en la intenció d’iniciar la descongelació dels lloguers, blindant-los tres anys més. En paral·lel, treballava per a l’impuls d’un parc públic de lloguer assequible, del qual aquest any s’han vist els primers fruits. I a posteriori va impulsar la Llei òmnibus que, en l’àmbit de l’habitage, inclou la cessió obligatòria de pisos buits i la reducció de llicències d’immobles turístics per fer-los passar al mercat residencial. Accions que han estat insuficients per a la coordinadora, l’estructura nascuda per seguir clamant pel dret a l’habitatge, per reivindicar mesures de protecció, limitacions als preus, i per teixir xarxa d’ajuda a persones afectades per abusos com el batejat com a trampa del fill. Tot i que el Govern s’ha reunit amb representants del moviment i que se’ls ha convidat a participar en la reactivada comissió nacional de l’habitatge, en denuncien la poca efectivitat del diàleg. I sobre els resultats d’assistència a la darrera manifestació, la del 5 d’abril, constaten que la indignació ciutadana segueix ben viva i es posen a treballar per crear una estructura estable, ser sindicat i també associació. Una primera reunió divendres va servir de tret de sortida, però no s’ha definit –almenys no ha transcendit– cap calendari. L’estabilització els ha de donar més força com a interlocutors, però també serà termòmetre de la capacitat d’implicar més gent. Perquè si bé són incontestables els resultats de la majoria de les manifestacions convocades, crides com les de divendres van assolir un resultat discret, amb vint participants. L’habitatge és la gran preocupació de la ciutadania, ho ha tornat a dir l’Observatori, però hi ha altres elements a tenir en compte, com ara que la majoria de població està protegida per les pròrrogues i això atenua la mobilització potencial. O que no tothom comparteix el discurs. Però en una problemàtica tan sensible i estesa és important fer sentir la veu de la ciutadania. I s’ha de valorar qualsevol iniciativa que busqui aquest fi.