Desigualtats socials
Tot i el creixement econòmic, una part important de la població viu amb dificultats i malestar creixent
L’últim Observatori sociològic, elaborat per Andorra Recerca + Innovació, posa en evidència una fractura creixent entre les dades macroeconòmiques i la realitat quotidiana de bona part de la ciutadania. Tot i que un 49,1% dels enquestats consideren que l’economia del país és bona o molt bona, un 32,2% assegura que la seva llar té dificultats per cobrir les despeses mensuals, una proporció que es manté estable per sobre del 30% des de fa més de dos anys. Aquest malestar afecta especialment els treballadors del sector administratiu, la construcció, el comerç i l’hostaleria, així com els autònoms, dels quals només un 28% declara arribar amb comoditat a final de mes. Aquest contrast entre la percepció col·lectiva i l’experiència individual s’accentua quan es pregunta per l’evolució de l’economia domèstica: un 21,4% diu que ha empitjorat, destacant entre ells les persones grans, les dones i aquells que han patit baixes laborals o processos de separació. Aquests grups es veuen especialment afectats per l’encariment de la vida, la inflació, la reducció d’ingressos i les despeses inesperades. D’altra banda, el baròmetre sociològic reforça aquesta diagnosi i assenyala que el preu de l’habitatge és, de llarg, el principal problema del país. El 70,3% de la població el percep com una preocupació prioritària, i un 40,4% afirma que l’afecta directament, el percentatge més alt registrat fins ara. El trànsit (21,2%) i els salaris baixos (15,4%) completen el podi de problemes percebuts, indicadors d’un malestar social persistent. Aquesta distància entre l’evolució de l’economia global i la percepció del benestar individual reflecteix una realitat estructural que requereix respostes decidides. Calen polítiques que intervinguin sobre els factors que més impacten en la qualitat de vida: l’accés a l’habitatge, l’augment del cost de la vida i la precarietat laboral. Només si s’aborden aquestes qüestions de manera valenta es podrà evitar que la desconnexió entre el creixement econòmic i el benestar quotidià continuï eixamplant les desigualtats i debilitant la cohesió social.