Relacions amb la Seu

Les relacions històricament cordials entre Andorra i la Seu d’Urgell han trobat en la qüestió migratòria un focus de tensió que, tot i no alterar l’equilibri general, comença a generar preocupació a banda i banda de la frontera. L’alcalde de la ciutat catalana, Joan Barrera, va expressar ahir la inquietud per l’increment del padró vinculat al creixement de la població andorrana que treballa al país, però que resideix a fora, i va remarcar que la Seu “no pot ni vol” assumir el paper de ciutat dormitori, assenyalant els límits dels serveis locals i la pressió que pot generar aquest flux. Paral·lelament, el Govern d’Andorra va defensar els criteris actuals per al reagrupament familiar, tot argumentant que s’ajusten a un model de creixement poblacional sostenible i regulat. La ministra Conxita Marsol va subratllar la necessitat de mantenir les normatives vigents com a eina de contenció davant un augment demogràfic que es considera massa accelerat, mentre que la CUP, en canvi, critica aquestes polítiques per afavorir, segons el seu parer, un model laboral precari que evita la inversió en serveis públics i carrega els costos socials sobre administracions veïnes com la catalana. El debat s’inscriu en un context complex, en què conflueixen interessos laborals, normatives migratòries, capacitat d’acollida i planificació territorial, i on l’impacte d’un model econòmic transfronterer es fa especialment evident en l’àmbit residencial i dels serveis. L’equilibri entre la demanda de mà d’obra i el dret a un habitatge digne, entre les decisions d’un Estat sobirà i les conseqüències que aquestes poden tenir en territoris veïns, posa sobre la taula un repte que desborda els marcs administratius tradicionals i apel·la a la necessitat de diàleg i cooperació interinstitucional. En aquest escenari, les tensions, declaracions i crítiques evidencien una realitat que afecta persones concretes i comunitats senceres, i que obliga tots els actors implicats a analitzar amb rigor les implicacions de les polítiques actuals i a valorar possibles vies de col·laboració que garanteixin la cohesió social a la regió.