Millorar el sistema educatiu

L’evolució del sistema educatiu andorrà és una necessitat incontestable, i les primeres passes fetes aquest curs en matèries com el reforç de les competències bàsiques o la racionalització de l’ús de les pantalles apunten en la direcció adequada, però només són l’inici d’un procés molt més profund i necessari. La complexitat creixent de l’entorn educatiu, la pressió de les noves tecnologies, les exigències de rendiment i convivència a l’aula, i la voluntat de mantenir un sistema propi amb qualitat reconeguda internacionalment obliguen a una actualització estructural, pausada però decidida. El ministre Ladislau Baró ha explicitat que l’impacte de les reformes educatives no pot ser immediat, però alhora ha deixat clar que hi ha la voluntat de caminar cap a una redefinició del model pedagògic, més focalitzat, amb més diagnosi i amb més capacitat de resposta a les necessitats detectades. El treball conjunt amb experts universitaris per repensar el disseny curricular, la col·laboració amb organismes com Cambridge o PISA per incorporar sistemes d’avaluació comparables i externs, i la voluntat d’incidir tant en el rendiment acadèmic com en el paper del docent i del centre escolar com a institució, són línies estratègiques que poden permetre un salt qualitatiu. Però el compromís no pot quedar només en l’àmbit tècnic o polític: cal implicació del conjunt de la comunitat educativa i una aposta clara per la formació, la motivació i la valoració dels docents, tant en condicions laborals com en reconeixement social. El sistema educatiu no viu una crisi irreversible, però sí un moment per repensar-lo clau per assegurar que pot continuar sent una eina de cohesió, d’equitat i de progrés social. En aquest sentit, la mirada llarga i el rigor en l’execució de les polítiques públiques, combinats amb la capacitat d’ajustament i escolta activa, seran fonamentals per garantir que els canvis actuals no siguin només conjunturals, sinó realment transformadors.