Accés a l’habitatge

L’accés a l’habitatge a Andorra s’agreuja en un context de desequilibri persistent entre l’oferta i la demanda, amb una caiguda del 19% en el nombre de pisos disponibles per a la venda des del desembre i una reducció especialment significativa en parròquies com Canillo, Encamp o Escaldes-Engordany, mentre que l’augment moderat de l’oferta de lloguer i la lleugera contenció dels preus en aquest segment no compensa la pressió general del mercat. La falta de pisos grans, el predomini d’habitatges de gamma alta i la concentració de la nova obra a l’eix central, on Escaldes, Andorra la Vella i la Massana lideren amb preus que poden superar els 9.000 euros per metre quadrat, accentuen una polarització que expulsa del mercat les rendes mitjanes i baixes, cada vegada amb menys opcions assequibles tant per comprar com per llogar. L’expansió d’obra nova –amb 71 projectes actius i més de 2.000 habitatges en desenvolupament– no es tradueix en una ampliació real de l’oferta accessible, sinó que consolida el pes del segment de luxe com a motor principal del sector immobiliari. Aquesta tendència es veu reforçada per la ràpida absorció del parc existent o la retirada d’ofertes, amb una reducció del 13,3% només entre l’abril i el maig, un símptoma preocupant de la tensió estructural del mercat. Malgrat l’augment del nombre de pisos de lloguer i una lleugera baixada dels preus –del 2,8% de mitjana–, la capacitat adquisitiva de molts residents queda lluny del que exigeix el mercat actual. La situació genera una bretxa territorial i social creixent, amb una concentració de recursos i inversions a les zones més cèntriques i turístiques i una escassa dinàmica en parròquies com Encamp o Sant Julià de Lòria. Tot plegat configura un escenari en què la necessitat d’una política d’habitatge estructural, amb mesures efectives per incrementar l’oferta assequible, esdevé inajornable si es vol garantir un accés digne i equilibrat a la vivenda per al conjunt de la població.