Immigració irregular
El Govern impulsa un registre per detectar reagrupaments familiars irregulars sense comprometre el dret a l’educació
El registre d’immigració en què treballa el ministeri d’Interior posa de manifest la voluntat del Govern d’exercir un control més estricte sobre els reagrupaments familiars que no compleixen amb els requisits legals establerts. El context és delicat: d’una banda, el dret fonamental a l’educació obliga els centres escolars a garantir l’escolarització de tots els infants, independentment de la situació administrativa dels seus progenitors; de l’altra, l’Estat busca garantir una immigració ordenada i coherent amb els recursos disponibles. La llei òmnibus per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge introdueix noves eines per respondre als casos de desplaçament de familiars sense la corresponent autorització, i reforça el deure de col·laboració entre institucions. Que Educació no disposi de dades sobre la situació administrativa dels alumnes és coherent amb el seu mandat, però no exclou la seva obligació de compartir informació quan es detectin possibles irregularitats, com recull la nova legislació. Aquesta cooperació interinstitucional és clau perquè Interior pugui aplicar les mesures corresponents. És comprensible que es generi un debat ètic i social: la intersecció entre polítiques migratòries i drets fonamentals sempre és sensible, especialment quan hi ha infants implicats. Però el sistema no pot deixar buits que puguin ser utilitzats per vulnerar el marc legal. La creació d’un registre específic per als casos de reagrupament irregular, amb dades procedents d’altres organismes, pot ajudar a detectar i actuar davant situacions irregulars sense comprometre el dret a l’educació. Ara bé, serà essencial que aquest mecanisme respecti escrupolosament els límits legals, les garanties de protecció de dades i l’interès superior del menor. El repte, com passa sovint, és aconseguir un equilibri entre el control administratiu i la protecció dels drets fonamentals. Fer-ho amb transparència, proporcionalitat i sensibilitat serà clau per garantir la confiança ciutadana en el sistema i evitar que la lluita contra l’ús indegut dels reagrupaments familiars es converteixi en una persecució dels més vulnerables.