Ruta del contraban
Les màfies del contraban reinventen mètodes i desafien els controls per mantenir el negoci del tabac
El contraban de tabac continua sent una de les problemàtiques cròniques del país, malgrat els esforços legislatius i policials per contenir-lo. Les màfies organitzades, especialment les nord-africanes i, més recentment, les albaneses, han sabut adaptar-se a les noves restriccions i desplegar estratègies cada vegada més sofisticades per evadir els controls. En el cas dels albanesos, el modus operandi destaca per la seva discreció, eficiència logística i coneixement del territori: entren al país a l’hora del vespre, fan ruta per les benzineres de tot el Principat per carregar tabac de forma legal però massiva, i marxen de nit quan la vigilància és mínima. Utilitzen una xarxa de vehicles amb rols diferenciats, que recorda tècniques paramilitars: un fa d’observador, l’altre carrega la mercaderia i un tercer pot actuar de reforç o diversió. Aquest sistema, que es beneficia de la diferència de preu amb França i d’una franja horària amb menys controls, no només desafia les autoritats andorranes i franceses, sinó que demostra una estructura criminal ben arrelada i especialitzada. Més greu encara és l’ús de menors en aquestes operacions, una pràctica intolerable que busca aprofitar els buits legals per garantir la impunitat i perpetuar l’activitat. Tot plegat evidencia que les mesures actuals, per útils que siguin, són insuficients davant una activitat que ha esdevingut gairebé estructural i que evoluciona constantment. Cal una coordinació més ferma amb les autoritats franceses i espanyoles, reforçar la presència policial a les hores de menys vigilància i aplicar sancions més severes als establiments que col·laborin de manera encoberta amb aquestes pràctiques. Però sobretot, és imprescindible revisar a fons l’atractiu fiscal que segueix fent d’Andorra un pol d’atracció per al contraban. Mentre hi hagi un diferencial de preus tan marcat, qualsevol dispositiu de control serà parcial, insuficient i eminentment reactiu. És hora d’afrontar la qüestió amb una estratègia d’estat que combini fiscalitat, seguretat, sensibilització ciutadana i un compromís internacional clar, contundent i sostingut.