Encomandes al Govern
Onze encomandes aprovades tanquen el debat d’orientació política amb acords sobre ajuts socials i pensions
El debat d’orientació política es va tancar amb l’aprovació d’onze encomandes al Govern, un nombre que confirma l’ús consolidat d’aquesta figura parlamentària com a eina per canalitzar propostes i posicionaments dels grups sota una fórmula pràctica. Entre aquestes, destaca especialment la presentada per Andorra Endavant –i transaccionada amb Ciutadans Compromesos– que encomana al Govern la modificació dels criteris d’accés a les ajudes socials per evitar-ne l’ús indegut. Es tracta d’una proposta raonable, que busca assegurar que els ajuts arribin realment a qui els necessita i que introdueix un principi bàsic de corresponsabilitat: la suspensió de les prestacions en nuclis familiars en què hi hagi adults sans que no treballin, no estudiïn ni cerquin feina activament. A més, la iniciativa defensa mecanismes de control més estrictes sense vulnerar drets fonamentals, una línia d’equilibri necessària en un sistema de protecció social just i sostenible. També va rebre una àmplia acceptació la proposta impulsada per Ciutadans Compromesos i el conseller Víctor Pintos sobre l’adhesió al Conveni de la Haia per garantir les pensions alimentàries en casos de separació internacional, una mesura de justícia per a les famílies afectades. Més enllà dels acords, cal subratllar que menys de la meitat de les propostes presentades van prosperar –11 de 24–, un fet que evidencia la polarització parlamentària i la dificultat d’arribar a grans consensos. Malgrat això, Concòrdia va aconseguir aprovar tres de les seves cinc propostes, centrades en la formació professional, el benestar digital i el suport als cuidadors. El PS, en canvi, només en va tirar endavant dues de les set presentades, mentre que Andorra Endavant i la majoria van veure rebutjades algunes iniciatives de fort contingut ideològic o econòmic. El balanç final deixa clar que el Consell General manté una agenda social activa, però marcada pel realisme polític i per la necessitat d’acords transversals per avançar en reformes que tinguin impacte directe en la ciutadania.