Debat sense ambició

El debat d’orientació política celebrat al Consell General es va saldar amb un intercanvi de posicions reiterades i escassa ambició política, evidenciant una vegada més la manca de profunditat i novetat en les intervencions dels grups parlamentaris. Els grans temes –habitatge, fiscalitat, immigració i acord d’associació amb la UE– es van abordar des d’un prisma conegut i sense aportar-hi cap proposta transformadora que permeti avançar cap a solucions concretes. Lluny de desplegar una visió constructiva, el debat va transitar per la comoditat dels discursos previsibles i per la defensa de posicionaments ja coneguts, més centrats a marcar territori ideològic que no pas a buscar punts de trobada per a l’acció. L’habitatge, tema recurrent i urgent, va ser tractat amb llocs comuns i sense definir mesures clares ni a curt ni a llarg termini. En fiscalitat, el xoc entre la majoria i l’oposició va seguir els patrons habituals, sense que cap grup oferís cap alternativa fiscal sòlida i realista adaptada a les necessitats actuals del país. Pel que fa a la immigració, l’exageració d’algunes afirmacions contrasta amb les dades oficials, fet que desvirtua el debat i el distancia de l’anàlisi seriosa i rigorosa que caldria. Ni tan sols l’acord amb la Unió Europea, clau per al futur econòmic del país, va rebre una discussió a l’altura del seu abast, i es va limitar a intercanvis de retrets entre Govern i oposició sense aprofundir en les conseqüències reals del pacte ni oferir garanties ni alternatives consistents. El debat hauria de ser l’escenari privilegiat per exposar propostes sòlides, contrastades i útils per a la ciutadania, però continua sent una escenificació buida, mancada d’ambició i de capacitat transformadora. La política necessita altura, idees, visió estratègica i responsabilitat, i el Consell General ha tornat a demostrar que encara és lluny d’assumir aquest paper amb la maduresa democràtica que el moment exigeix.