El llibre andorrà, a Madrid
La sortida natural exterior són els territoris de parla catalana, però s’està fent una aposta més ambiciosa
Més d’un milió de persones van passar per la Feria madrilenya l’edició passada, amb prop de 600.000 obres venudes i un impacte econòmic superior als 10 milions d’euros. Les dades constaten la rellevància d’aquest aparador de les lletres que se celebra durant dues setmanes al Retiro madrileny i que ha comptat amb participació andorrana per tercer any consecutiu. Les xifres provisionals de l’estand d’Andorra que promou l’Associació d’Editors, amb la col·laboració del ministeri de Cultura, apunten a un miler d’obres venudes, una xifra superior a l’assolida en les dues participacions precedents; uns números que el sector celebra i que apuntalen la participació futura. L’esdeveniment mou majoritàriament públic de Madrid però també d’altres zones de l’estat, amb un pes destacat de Catalunya. I en una ciutat que rep turistes d’arreu, la Feria, que s’ubica en un indret que fa part de l’itinerari del viatger, també té públic internacional. Les lletres andorranes viuen un moment dolç, amb una activitat notable de publicació i nova fornada d’autors. La sortida exterior natural són els territoris de parla catalana, però l’Associació d’Editors reivindica també la potencialitat de les traduccions com a via d’internacionalització, i per això està picant pedra perquè el ministeri hi dediqui esforços econòmics, qüestió que la cartera liderada per Mònica Bonell està estudiant. El fet que Iñaki Rubio hagi estat l’autor andorrà més venut a la Feria madrilenya amb Muertos, ¿quién os ha muerto? evidencia l’impacte que té una traducció al castellà i l’apropament als milions de lectors en aquest idioma. Els resultats de tota aquesta feina evidencien també la importància que un col·lectiu professional faci feina conjunta en pro del benefici mutu, que és el que està assolint la citada Associació d’Editors. Aquesta promoció a l’exterior n’és una prova, i més enllà dels beneficis per a editorials i autors, no deixa de ser també una finestra per donar a conèixer una altra cara d’Andorra, de difondre que també és un lloc on es fa i es cuida la literatura.