Mancances a la construcció

El sector de la construcció viu un moment de creixement aparentment sòlid, amb dades que confirmen una evolució positiva pel que fa al valor afegit brut i al nombre d’assalariats, però la realitat que viuen les empreses andorranes del ram és molt més complexa i preocupant: dues dificultats estructurals –la manca de mà d’obra especialitzada i l’encariment sostingut dels materials– amenacen de frenar aquest impuls i limitar-ne la sostenibilitat. Segons l’informe recent de la Cambra de Comerç, un 66% de les empreses reconeix que no pot créixer més ni assumir més obra per la dificultat de trobar perfils formats, especialment en oficis tècnics i de coordinació d’obra civil, la qual cosa obliga a externalitzar, allargar terminis o renunciar a contractes. Paral·lelament, el 70% denuncia que l’increment persistent dels preus de materials com l’acer, el ciment, la fusta o els sistemes de climatització continua essent un dels principals obstacles, agreujat per problemes de transport i terminis de subministrament que eleven els costos i redueixen els marges. En un mercat petit i fortament dependent de les importacions, moltes empreses es veuen obligades a revisar pressupostos o a absorbir sobrecostos en projectes amb tarifes tancades, cosa que acaba repercutint en el preu final de l’habitatge i augmentant la tensió sobre el mercat immobiliari. Tot i aquest escenari, el sector es manté com un dels motors de l’economia andorrana, amb un increment del 8,3% en el nombre d’establiments actius i unes previsions optimistes per al 2025, impulsades per la inversió privada, la demanda estrangera i la consolidació del segment de reformes. Però el futur d’aquest dinamisme dependrà en gran part de la capacitat d’afrontar els reptes descrits, i això exigeix polítiques públiques valentes i coordinades: cal apostar decididament per la formació professional i facilitar l’entrada de mà d’obra qualificada, alhora que s’impulsen millores logístiques que redueixin costos i minimitzin la dependència exterior.