Sistema tensionat

Andorra afronta un repte estructural de gran abast per garantir la sostenibilitat del sistema públic de pensions. La tensió prové dels més de 170.000 cotitzants menors de 65 anys que han acumulat punts al llarg de la seva vida laboral però encara no perceben cap prestació, segons la memòria anual de la CASS. Aquesta xifra inclou residents i no residents, molts dels quals podrien no arribar a cobrar mai cap pensió per no assolir els requisits mínims. Tot i així, el sistema ha de preveure possibles activacions futures d’aquests drets. La diferència entre residents estables i no residents intermitents és clau per calibrar l’impacte real, ja que els primers tenen més probabilitats d’accedir a pensions completes, mentre que els segons generen incertesa i poden desembocar en prestacions baixes o inexistents. Actualment, el sistema arrossega 146,3 milions de punts acumulats, un volum que il·lustra la magnitud del compromís financer. Aquest fet s’agreuja per l’envelliment demogràfic, l’augment del nombre de pensionistes i el creixement del valor mitjà de les prestacions, finançades principalment per les cotitzacions dels treballadors actius. El desembre del 2024, la pensió mitjana de vellesa era de 781 euros mensuals, amb valors inferiors en els casos d’invalidesa (709 euros) i viduïtat (410 euros). Només aquells amb més de 35 anys cotitzats superaven els 1.400 euros mensuals, mentre que els que no arribaven als 10 anys percebien menys de 232 euros i depenien sovint de complements no contributius finançats pel Govern. Amb 15.875 pensions de vellesa actives i una taxa de dependència de només 3,22 cotitzants per pensionista, el sistema s’apropa a un desequilibri tècnic que podria obligar a utilitzar el fons de reserva ja el 2026 i esgotar-lo el 2041 si no es reformen paràmetres com ara l’edat de jubilació, la base de cotització o el factor de conversió dels punts. La despesa de la branca de jubilació, de 141 milions d’euros anuals, creix per l’entrada de jubilats amb carreres completes i pensions elevades. La taxa de substitució del 33,15% reflecteix un sistema tensionat que no pot sostenir-se només amb natalitat o immigració i que reclama reformes estructurals immediates.