Relleu a Funció Pública

La remodelació anunciada pel cap de Govern, aparentment tècnica i limitada a un canvi de funcions, pren rellevància pel moment decisiu en què es produeix i pel pes dels dossiers que comporta. La substitució de Trini Marín per Marc Rossell al capdavant del ministeri de Funció Pública coincideix amb l’inici d’una negociació clau amb els sindicats sobre la revisió salarial dels treballadors públics, un dels processos més delicats i estructurals que afronta l’executiu en aquest mandat. Espot ha volgut minimitzar la lectura política del canvi, descartant desconfiança envers la ministra sortint i emmarcant-lo en una reorganització consensuada per afrontar millor una agenda carregada. Marín es dedicarà exclusivament a Afers Socials, àrea en què també s’acumulen reptes de pes, com ara l’atenció a la dependència, la gestió de places residencials i la nova llei d’accessibilitat. El relleu es fa amb caràcter immediat i Rossell, fins ara secretari d’Estat de Transformació Digital, assumirà la cartera amb responsabilitats ampliades, mantenint la digitalització i afegint-hi les telecomunicacions. La seva condició de “persona de la casa”, amb una trajectòria dins l’administració i participació habitual en les deliberacions del consell de ministres, ha estat esgrimida com a garantia de continuïtat i coneixement de la matèria. Amb l’entrada en escena del nou ministre, la ronda de reunions amb els sindicats s’iniciarà ja la setmana vinent, en presència del mateix cap de Govern. Les converses parteixen amb dos grans blocs sobre la taula: la compensació de la pèrdua de l’avaluació de l’acompliment, amb un increment que oscil·la entre l’1 i el 8 per cent, i la revaloració global de les graelles en funció de l’estudi de competitivitat. El Govern aposta per una aplicació progressiva i ajustada a la capacitat financera, però la dimensió del repte no és menor. No tan sols per la complexitat tècnica, sinó pel component polític i simbòlic que envolta la funció pública i el seu reconeixement. El moviment de peces dins del gabinet d’Espot marca, per tant, l’inici d’una etapa decisiva, en què la capacitat de negociació i la voluntat de trobar equilibri entre justícia retributiva i sostenibilitat pressupostària seran claus.