Resoldre situacions injustes
El debat de la rebaixa d’anys per accedir al passaport tornarà al Consell, però sense opcions de prosperar
La modificació de més abast és la que ja va avançar el Diari: els 20 anys de residència que donen dret al passaport ja no serà necessari que siguin consecutius, però sí que es demanarà que ho siguin els darrers cinc del còmput. En una línia similar es corregeix l’accés a la nacionalitat si s’ha fet l’escolarització al país; els cursos que s’exigeixen ara són els d’escolaritat obligatòria (dels sis als setze anys), mentre que el que s’introdueix al text és que s’han d’haver fet deu cursos en un sistema educatiu que imparteixi formació andorrana (qualsevol dels tres públics) i entre els tres i els divuit anys. A més, computaran encara que s’hagi fet un període de formació de fins a 12 mesos a l’estranger. La tercera pota de la modificació afecta els fills d’andorrans nascuts a l’estranger, ampliant els supòsits pels quals poden obtenir el passaport. Ni es redueixen els anys de residència ni està en discussió possibilitar la doble nacionalitat. Un posicionament que no sorprèn perquè no és quelcom que estigués al programa del Govern, tot i les demandes del Consell d’Europa instant a reduir el termini d’accés a la naturalització. Així que tot i que el debat polític tornarà al Consell General, ja ho va avançar ahir el PS, ho farà sense possibilitats de prosperar. S’entén aquesta protecció de l’accés al passaport que es mesura amb l’arrelament de la persona resident, però no que siguin necessàries dues dècades per acreditar-lo. Quinze anys semblen un termini més que suficient i raonable i en algun moment s’hauria d’abordar una nova rebaixa, com la que els va passar de 25 a 20. Però cal reconèixer el valor de la modificació legislativa exposada per Ester Molné pel que suposa de rectificació de situacions amb flaire discriminatòria. Té menys valor acumular 20 anys de residència perquè durant un període de dos anys es va abandonar el país per treballar a fora? Segurament la gran majoria de persones compartirien una resposta negativa. Casuístiques com aquesta són les que es resolen, corregint traves per obtenir els drets polítics que no tenien cap raó de ser.