La realitat de la immigració
Les situacions exposades han de posar Andorra davant el mirall perquè són fruit d’un model econòmic
L’explosió demogràfica postpandèmica ha obert dos debats: els límits del creixement i les derivades en matèria migratòria. Arrencava la legislatura i el Govern prenia una decisió molt qüestionada, endurir els requisits econòmics que un resident havia de complir per reagrupar la família. En aquell moment s’estava en un moment de certa barra lliure amb les quotes perquè es necessitaven treballadors, i com que els sectors més demandants de mà d’obra (hostaleria, construcció) tenien cada cop més dificultats per atreure’n de comunitària, es facilitava l’arribada d’extracomuntaris, essencialment de l’Amèrica Llatina. Així que, per un costat, s’autoritzaven més treballadors però, per l’altre, se’ls imposaven condicions econòmiques més severes per garantir que si portaven familiars dependents era perquè els podien matenir. Criteris paradoxals perquè els sectors més demandants de treballadors són els que tenen els nivells salarials més baixos. El que ha passat és que alguns han obviat les restriccions, sigui per desconeixement, per l’aspiració lícita de voler una vida millor per als seus o perquè tampoc no tenien amb qui deixar a càrrec fills menors. Katherine Barbosa va explicar ahir al Parlem-ne amb una claredat que se li ha d’agrair quina és la situació de famílies en aquest estat d’irregularitat, dos centenars que un cop acabi l’escola dels menors hauran de marxar perquè no tenen els ingressos exigits per continuar al país. Va palesar la precarietat laboral, amb jornades de treball marataonianes per intentar legalitzar els fills, i la d’habitatge, amb pisos compartits per assumir uns preus del lloguer disparats. Una fotografia per posar Andorra davant el mirall. Perquè la situació és fruit d’aquest model econòmic. I fins que es mantingui, hi ha una responsabilitat compartida, d’administracions i teixit empresarial, per gestionar aquestes derivades. Malauradament, Andorra s’està contagiant de discursos populistes que no ajuden al debat tranquil per buscar solucions. Ni és una invasió, ni es multipliquen els sensepapers.