El mercat laboral

Andorra manté una taxa d’atur ínfima que frega la plena ocupació, amb un 1,5% registrat l’any passat, segons l’Enquesta de forces del treball publicada per Estadística, però la dada no amaga les múltiples disfuncions del mercat laboral. Una part important dels treballadors, gairebé un de cada quatre, no gaudeixen dels dos dies de descans setmanal i gairebé el 40% treballa amb horaris considerats atípics, xifres que evidencien la forta dependència d’un model econòmic lligat al turisme i al comerç. El fet que aquestes condicions laborals es concentrin més entre els homes i les persones joves mostra una polarització que afecta de forma desigual segments de la població, mentre que altres indicadors, com ara l’augment discret del teletreball, apunten canvis lents però progressius en la cultura laboral. Tanmateix, el problema més rellevant que retrata l’enquesta és la persistència de salaris baixos i la seva relació directa amb la precarietat. El 30% dels assalariats cobren menys de 1.784 euros bruts al mes i en aquest grup hi ha una sobrerepresentació clara de dones, joves, persones amb estudis bàsics i treballadors del sector privat, especialment en àmbits com el comerç o l’hostaleria. La desigualtat salarial entre homes i dones, així com entre el sector públic i privat, continua sent pronunciada i posa de manifest que la qualitat de l’ocupació no acompanya sempre la bona salut aparent del mercat de treball. Les dades sobre la sobrequalificació, els contractes a temps parcial i la segona ocupació reforcen la imatge d’un sistema laboral que, si bé absorbeix pràcticament tota la mà d’obra disponible, no sempre ho fa en condicions dignes o adequades a les expectatives professionals. És fonamental que el país aprofundeixi en polítiques que promoguin una millora real de les condicions laborals, amb incentius a la formació, al desenvolupament professional i a la igualtat retributiva. No es tracta només de generar llocs de treball, sinó de garantir que aquests siguin estables, ben remunerats i compatibles amb una vida personal i familiar de qualitat. La sostenibilitat del model econòmic i social del país passa inevitablement per un mercat laboral més equitatiu i amb millors condicions estructurals.