Actuar amb determinació

L’augment significatiu dels casos d’abús sexual a menors registrats durant el 2024, amb un increment del 137% respecte a l’any anterior, no tan sols encén totes les alarmes, sinó que obliga la societat i les institucions a actuar amb més determinació que mai. El fet que 19 dels 24 expedients activats dins del protocol d’actuació immediata siguin per sospites d’abús sexual, i que la majoria es produeixin dins del nucli familiar, subratlla la gravetat d’una problemàtica massa sovint invisible i silenciada. És innegable que la millora dels protocols, la detecció precoç i la conscienciació ciutadana han contribuït a aflorar realitats que abans quedaven amagades, però com assenyala encertadament la directora del departament d’Infància i Adolescència, Laura Mas, això podria ser només “la punta de l’iceberg”. Les xifres globals europees –un de cada cinc menors pot patir una agressió– obliguen a posar aquest fenomen al centre de les polítiques públiques. L’ús generalitzat de la prova preconstituïda en el 88% dels casos és un avenç clau per reduir la revictimització dels infants, tot i que encara cal millorar els mecanismes d’acompanyament psicològic i jurídic. Alhora, cal valorar positivament l’increment de notificacions tant per part de professionals com de la ciutadania, fet que demostra una creixent sensibilitat i responsabilitat col·lectiva davant les situacions de risc. El reforç del servei especialitzat (Seaia) i la detecció en edats primerenques són línies d’actuació encertades, però el repte continua sent la protecció efectiva dels menors en entorns de vulnerabilitat. En aquest sentit, la figura de l’acollidor especialitzat pot ser una eina potent si s’articula amb criteris sòlids i exigents, com els que es preveuen en el reglament encara pendent. Finalment, les crítiques rebudes pel Centre Residencial d’Educació Intensiva han de servir per revisar i millorar els protocols sense deslegitimar la tasca d’un equip que treballa amb joves en situacions complexes. El balanç presentat pel ministeri mostra un sistema més atent i reactiu, però l’objectiu ha de ser anar més enllà de la reacció i construir una xarxa de protecció preventiva, coordinada i estable que garanteixi, com a principi fonamental, la seguretat i el benestar dels infants i adolescents del país.