Una alerta serena
L’acord amb Europa és vist com una oportunitat estratègica, no com una amenaça estructural
L’agència S&P Global Ratings ha mantingut la qualificació d’Andorra en A-/A-2, tant a curt com a llarg termini, però ha revisat la perspectiva del país: de positiva a estable. Aquesta decisió respon a un conjunt de factors estructurals que, segons l’organisme, avancen amb més lentitud del que s’esperava. Entre aquests, destaca el retard en la materialització dels beneficis econòmics vinculats al futur acord d’associació amb la Unió Europea. Lluny de les passions que sovint marquen el debat intern, S&P ofereix una mirada externa i objectiva. Apunta que l’accés al mercat comú europeu representaria una oportunitat significativa per a les exportacions i el creixement del país, però que els processos complexos a nivell europeu i nacional, sumats a la incertesa macroeconòmica global, poden endarrerir-ne els avantatges tangibles. Tot i aquestes precaucions, l’agència reconeix la solidesa de les finances públiques andorranes, la robustesa externa i l’eficàcia de la política monetària. No hi ha una pèrdua de confiança, sinó un advertiment: sense avenços clars, l’impacte positiu de l’acord pot trigar massa a arribar. Aquest diagnòstic reforça la importància d’un debat nacional que superi la polarització. En comptes de caure en el catastrofisme o en la negació acrítica, cal abordar el futur europeu d’Andorra amb arguments sòlids, dades contrastades i una visió de llarg termini. El món observa amb ulls analítics, i S&P recorda que el temps no juga a favor de la indefinició. La qualificació es manté, però el missatge és clar: cal avançar, consolidar les reformes i aprofitar les oportunitats que ofereix Europa. No fer-ho no només afecta la projecció externa d’Andorra, sinó que també limita la capacitat de decidir amb llibertat i amb força en el concert internacional. Dins d’aquest context cal una implicació de tots els partidaris de l’acord i no deixar només en mans del govern un missatge que pot semblar excessivament institucional i partidista. Els grups, absolutament tots, s’han de mullar públicament. I això també val per a un sector econòmic massa ambigu.