Una presó al límit

La situació a la presó de la Comella ha deixat de ser un problema latent per convertir-se en una qüestió urgent de país. L’informe del Raonador del Ciutadà ha posat negre sobre blanc una realitat coneguda, però sovint silenciada: un règim d’aïllament, amb contenció farmacològica, que voreja la vulneració dels drets humans. Els interns passen moltes hores a les cel·les, sense activitats ni interacció social, i el personal penitenciari treballa sota mínims, amb torns extenuants i una estructura salarial que, tot i les hores extres, no compensa les condicions laborals. El model arquitectònic vertical del centre, construït de manera provisional fa trenta anys, és obsolet i contrari als criteris de rehabilitació i control que exigeixen els estàndards moderns. El desgavell organitzatiu també s’evidencia en la convivència entre presos de perfils molt diferents –penats i preventius, condemnats per delictes greus i lleus–, una situació que no respon a cap criteri tècnic ni de seguretat, sinó a la manca d’alternatives. La inexistència d’un mòdul psiquiàtric apte i la impossibilitat de complir determinades condemnes d’internament mèdic posa en qüestió la capacitat de l’Estat per garantir una execució penal adequada. Els sindicats, dividits, no aporten una veu clara ni conjunta que ajudi a canalitzar les demandes urgents del col·lectiu. A més, el desgast psicològic dels treballadors, constantment exposats a tensions i situacions límit, amenaça d’empitjorar encara més un entorn ja molt fràgil. És imprescindible que el debat polític superi la fase de les declaracions d’intencions i es concreti en accions que abordin tant les mancances estructurals del centre com el model penitenciari en conjunt. Fa massa anys que es manté una presó provisional que ha esdevingut definitiva, i el sistema penal no pot basar-se en pedaços continus ni en la resignació. El compromís amb els drets humans, la dignitat dels interns i la seguretat dels treballadors exigeix un pla integral de reforma. I ha de començar per assumir que la Comella, com està, no és una presó digna del segle XXI.