Transparència, 3 anys després
Una ullada ràpida a portals web d’institucions constata la distància que cal cobrir encara per complir el mandat legal
La Llei de transparència, accés a la informació pública i govern obert aprovada pel Consell el desembre del 2021 entrava en vigor sis mesos després de la validació parlamentària, amb excepcions molt puntuals. Per tant, des de mitjans del 2022 que administracions i organismes públics referenciats al text tenen un seguit d’obligacions relatives a la difusió d’informació sobre l’estructura, la gestió i l’activitat. En el cas del personal, per citar l’exemple que apareix en primer lloc al text legislatiu, la plantilla, la relació de llocs de treball i el règim retributiu; la informació general sobre les retribucions de forma agregada per conceptes i per cossos, dels funcionaris i els treballadors públics; les convocatòries i els resultats dels processos selectius de provisió de places i promoció de personal; els convenis i els acords en matèria laboral i sindical; o la relació d’alts càrrecs, càrrecs directius i càrrecs de lliure designació i la seva descripció amb el seu perfil i trajectòria professional. El Govern va llençar un portal específic i hi fa un diagnòstic anyal; un portal amb dèficits d’actualització i informació sovint genèrica o difícil de trobar i interpretar. L’informe de la Unitat de transparència i accés a la informació pública admet les faltes i esmenta propostes de millora. Però una ullada ràpida a les pàgines web de les altres institucions obligades constata la distància que encara s’ha de cobrir per donar compliment al mandat legal. A les pàgines web d’alguns comuns directament ni es troba una referència a l’apartat de transparència i en aquells que s’hi troba la informació és clarament incompleta. El mateix experiment amb idèntic resultat –un racó de transparència molt millorable– es pot fer als portals de les parapúbliques. La Llei pretenia posar el sector públic al segle XXI, sota la premissa que el ciutadà té dret a conèixer en què s’inverteixen els diners públics, a fiscalitzar les institucions, però també que organismes transparents són aquells que no tenen res a amagar. Però el canvi no el fa un document; o s’aplica allò que diu o simplement és màrqueting.