Un 1 de Maig gris
A Andorra, el Primer de Maig és laborable per a molts, reflex d’un sistema que obvia els drets bàsics
El d’ahir va ser un dia gris. Com cada any, el Primer de Maig, Dia internacional del treballador, va passar amb la quotidianitat de qualsevol dia laborable, amb l’excepció dels afortunats que van gaudir de festa i els encara més afortunats que han pogut fer pont. La resta, aquells empleats en sectors relacionats amb el turisme, van estar al peu del canó, tot i que lamentablement els carrers estaven deserts i aquest cop els turistes han decidit en massa apostar per altres destins, tenit en compte el calendari. No es pot acotar els drets dels treballadors a un sol dia. Mentre en altres països s’està reivindicant la reducció de la jornada laboral, a Andorra és molt costós aconseguir comitès d’empresa en la majoria de negocis de certa envergadura i el conveni laboral sona a utopia (o potser distopia). S’ha de ser conscient que la indústria relacionada amb el turisme –especialment el de la neu– suposa el 50% del PIB i que s’han d’aprofitar les oportunitats que brinda el calendari. A alguns treballar en festiu els compensa econòmicament, d’altres prefereixen gaudir del temps per a altres coses que no tenen res a veure amb la feina. La rotació laboral i l’enorme dificultat de les empreses per trobar mà d’obra –mínimament qualificada– demostra que falten al·licients per treballar a Andorra, i no únicament s’han de traduir en diners. Andorra no pot permetre que el seu progrés econòmic s’edifiqui sobre la precarietat dels treballadors del sector privat. Més enllà dels funcionaris, cossos especials i oficinistes, hi ha milers de persones que pateixen sous baixos, jornades abusives i una escassa protecció sindical. Cal una resposta immediata i contundent del Govern: revisar la legislació, reforçar les inspeccions i garantir uns drets laborals que avui són, massa sovint, simples declaracions de principis. La desigualtat creixent entre els treballadors públics i privats posa en perill la cohesió social i la confiança en les institucions. El país no pot aspirar a la modernitat sense dignificar el treball i assegurar condicions justes per a tothom, sense excepcions.