Recordar el passat

La jornada d’ahir, amb els homenatges a les impulsores del sufragi femení i als andorrans deportats als camps nazis, ens interpel·la com a societat i ens recorda la importància de mantenir viva la memòria històrica com a exercici de justícia, reconeixement i responsabilitat col·lectiva. L’Orde de Carlemany concedit a les nou dones que van obrir el camí cap a la igualtat de drets polítics no és només un gest de gratitud, sinó una reafirmació que els avenços socials no són irrenunciables ni garantits, sinó fruits de lluites persistents sovint marcades pel silenci, la incomprensió i l’esforç quotidià. El testimoni d’Angelina Mas, que recorda les dificultats familiars i socials de l’època, evidencia fins a quin punt l’adquisició de drets com el vot femení, el dret a la nacionalitat o a obrir un compte bancari van representar una transformació profunda del país. De la mateixa manera, la col·locació de les Stolpersteine en diversos punts del territori per recordar les víctimes andorranes del nazisme ens acosta a un passat que encara fereix, però que és imprescindible afrontar si volem construir una societat basada en la dignitat humana i el respecte als drets fonamentals. La feina de recuperació històrica liderada per Velles Cases Andorranes, historiadors i alumnes de batxillerat, mostra com la transmissió intergeneracional de la memòria pot esdevenir una eina pedagògica i cívica de primer ordre. Tant el dret de vot femení com el record de les víctimes dels totalitarismes ens exigeixen no abaixar la guàrdia davant els retrocessos que, com va advertir el cap de Govern, s’observen arreu. Honorar la memòria no és un acte nostàlgic, sinó una manera de protegir el futur; és entendre que cada dret guanyat ha estat conquerit i que cada oblit pot esdevenir una renúncia. Aquests homenatges, lluny de ser rituals del passat, són una crida urgent a continuar defensant una societat més justa, equitativa i conscient del seu passat, per no repetir-ne els errors.