L’atzucac de les pensions

La sostenibilitat del sistema públic de pensions torna a centrar el debat amb una projecció inquietant: la branca de jubilació de la CASS començarà a ser deficitària el 2026 i, segons les estimacions de l’estudi actuarial, la situació empitjorarà de manera accelerada fins a assolir un desequilibri de 600 milions el 2083. Aquest escenari, que obliga a activar el fons de reserva ja l’any vinent, posa de manifest la urgència de revisar un model que, com ja s’ha assenyalat en múltiples ocasions, està sotmès a una forta pressió estructural. Tot i que el fons disposa de 1.700 milions i que hauria de créixer fins al 2028, la previsió és que a partir de llavors entri en regressió i quedi esgotat el 2041 si no s’hi introdueixen canvis significatius. El principal factor causant d’aquest desequilibri és ben conegut i lluny de revertir-se: l’envelliment de la població i la baixa natalitat, que tenen com a conseqüència directa una caiguda progressiva de la taxa de dependència. Amb menys joves per cada jubilat, el sistema de repartiment perd eficàcia i es torna insostenible. Davant d’aquesta realitat, la resposta institucional no pot limitar-se a confiar en els mecanismes de salvaguarda previstos per la llei, com ara les aportacions extraordinàries de l’Estat o el manteniment d’un mínim patrimonial. És imprescindible afrontar una reforma estructural que impliqui decisions complexes, com ara la revisió de l’edat de jubilació, l’augment de les cotitzacions o la diversificació de les fonts de finançament. Aquest no és un problema exclusiu d’Andorra, però sí que requereix una resposta adaptada a la realitat demogràfica i econòmica. El debat, així, ja no és si cal actuar, sinó quan i com es farà. I la resposta ha de ser immediata, amb una visió a llarg termini que combini el manteniment de la cohesió social amb la viabilitat financera del sistema. Deixar passar el temps només conduirà a un escenari de retallades, tensions polítiques i perjudicis per a les futures generacions. És l’hora de la responsabilitat i de la planificació estratègica, perquè el compte enrere ja ha començat.