Aplicar la llei del català
La Llei de la llengua pròpia i oficial compleix un any i cal reforçar-ne l’aplicació per garantir-ne l’efectivitat
El primer any d’aplicació de la Llei de la llengua pròpia i oficial es tanca amb una valoració positiva per part del Govern, però el balanç ha de ser també una crida a la necessitat d’aplicar la normativa de manera completa i efectiva. Tot i els avenços assenyalats per la ministra de Cultura, Mònica Bonell, com l’increment de l’ús del català a l’espai públic i el creixement de les inscripcions als centres de formació lingüística, les dades d’inspecció mostren que encara hi ha resistències que cal afrontar amb determinació. Els 23 expedients oberts, amb 18 sancions confirmades per incompliments en comerços i restaurants, evidencien que el desplegament de la llei no pot relaxar-se, sinó que ha de reforçar-se per garantir la igualtat de drets lingüístics dels ciutadans i la protecció efectiva de la llengua catalana. La campanya de sensibilització a l’administració pública és un pas necessari, però insuficient si no va acompanyat d’una vigilància constant en tots els sectors socials i econòmics. L’establiment de protocols d’actuació amb Comerç i Turisme i la dotació de capacitat sancionadora al departament de Política Lingüística són mesures que apunten en la bona direcció, però cal mantenir l’exigència perquè la normativa arribi a tots els àmbits de la societat sense excepcions. La preservació del català com a llengua d’ús habitual passa no només per accions de foment, sinó també per l’aplicació rigorosa de la llei, sense concessions que puguin buidar-la de contingut. L’executiu té la responsabilitat d’aprofitar la llibertat normativa que permet l’acord d’associació amb la Unió Europea per continuar imposant requisits lingüístics raonables, com la demanda d’un nivell mínim de català per a l’accés a l’administració pública. La creació imminent de la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació i del Consell Nacional per la Llengua ha de ser l’oportunitat per traçar una estratègia ferma i ambiciosa que asseguri que el català no només es preserva, sinó que arrela i s’expandeix com a eina viva de cohesió social, de cultura i d’identitat nacional.