Inclusió amb fets
Cal posar en valor la feina imprescindible de les associacions que treballen amb les persones amb discapacitat
L’avenç cap a una societat més justa i equitativa només és possible quan els drets de tothom són reconeguts, protegits i garantits. Les polítiques inclusives no són cap concessió, sinó una obligació moral i democràtica. El reconeixement de les persones amb discapacitat com a ciutadanes de ple dret exigeix accions concretes i duradores. La nova targeta acreditativa presentada pel Govern és un pas ferm en aquesta direcció. Modernitza el sistema de reconeixement oficial i ho fa amb criteris d’accessibilitat i d’harmonització amb els països veïns. La incorporació del braille, la identificació de suports necessaris i l’ús del símbol universal de l’accessibilitat en són exemples clars. Cal posar en valor la tasca imprescindible de les associacions que treballen braç a braç amb les persones amb discapacitat. Sense elles, moltes de les millores assolides no haurien estat possibles. Organitzacions com la FAAD han estat clau per orientar les polítiques públiques amb coneixement i sensibilitat. Aquestes entitats són, sovint, la primera porta d’acollida i suport, i un canal directe entre la ciutadania i l’administració. També és destacable que la nova mesura hagi estat dissenyada conjuntament amb aquestes entitats i acompanyada d’una guia informativa per als usuaris. Aquesta col·laboració entre institucions i societat civil és un model d’èxit que cal preservar i enfortir amb el temps. Ara bé, la inclusió real no es pot limitar a un document. Encara hi ha barreres físiques, socials i institucionals que dificulten la participació plena. Calen més accions en urbanisme, educació, ocupació i cultura. L’accessibilitat ha de ser transversal i present en tots els àmbits de la vida. El camí és l’encertat, però no ens podem quedar aquí. Cal mantenir l’impuls, dotar de recursos les polítiques i escoltar constantment les veus del col·lectiu. Perquè només una societat construïda per a tothom pot dir-se plenament democràtica. I, per aconseguir-ho, sempre hi haurà feina per fer. La inclusió no té una meta final, sinó un compromís constant.