L’anonimat de les fonts

La llibertat de premsa no és només un dret fonamental dels periodistes, sinó una garantia essencial per a la salut democràtica d’una societat. Un dels seus pilars més sagrats és el dret a protegir l’anonimat de les fonts. Aquest principi no és cap caprici dels mitjans de comunicació, sinó una necessitat imperiosa perquè les veus que denuncien irregularitats, corrupció o abusos puguin expressar-se sense por a represàlies. Per això, la demanda del Col·legi d’Advocats exigint que els periodistes revelin les seves fonts resulta no només inadmissible, sinó perillosament autoritària. En un estat de dret, el periodisme no pot esdevenir una branca subsidiària del poder judicial ni un instrument d’investigació per a tercers. La confidencialitat és el contracte moral i professional que garanteix la fluïdesa d’informació d’interès públic. Sorprèn –i preocupa– profundament que sigui precisament un col·lectiu que es presumeix defensor de les llibertats, del garantisme processal i dels drets fonamentals, com és el dels advocats, qui pugui arribar a formular una exigència tan contrària als principis bàsics de qualsevol democràcia consolidada. Com és possible que en un estat de dret es pugui demanar d’anul·lar l’anonimat de les fonts sense que s’encenguin totes les alarmes institucionals i socials? Atacar aquest dret significa erosionar la confiança de les fonts en els mitjans, enfosquir la transparència i dificultar l’escrutini als poders establerts. Pretendre convertir el periodista en delator és trencar les regles del joc democràtic i posar en risc la funció de vigilància que la premsa exerceix. Rebutgem amb fermesa qualsevol intent d’intimidació legal i fem una crida a la societat, a les institucions i al mateix col·lectiu d’advocats perquè defensin aquest dret fonamental. Sense fonts protegides, no hi ha periodisme lliure. I sense periodisme lliure, no hi ha democràcia. En comptes de posar traves als qui treballen per informar amb rigor i responsabilitat, caldria reforçar els mecanismes que emparen la llibertat d’expressió i el dret a saber dels ciutadans.