Relacions amb el Vaticà

La mort del Papa Francesc a l’edat de 88 anys suposa la desaparició d’una figura que ha marcat una etapa històrica per a l’Església catòlica i, en el cas andorrà, també per a les relacions diplomàtiques amb la Santa Seu. La seva actitud oberta al diàleg, la sensibilitat cap als col·lectius vulnerables i la voluntat de posar fi a conflictes internacionals van fer de Francesc un pontífex respectat, capaç de trencar inèrcies en una institució sovint encotillada. Des del reconeixement institucional andorrà per la figura fins a la incertesa que obre la seva desaparició respecte a les negociacions sobre la despenalització de l’avortament, el llegat genera reflexions diverses però un respecte unànime. El Govern, a través de la ministra Ubach, i altres representants institucionals com el síndic Ensenyat o l’exambaixador Serra, han volgut transmetre un missatge de continuïtat institucional, recordant que les negociacions amb el Vaticà tenen una base estructural que transcendeix la figura personal del pontífex. Tanmateix, la mort de Francesc obre una etapa nova i el relleu podria tenir implicacions rellevants si s’orienta cap a posicions menys conciliadores amb la realitat social andorrana. Algunes veus, com les de Concòrdia o el Partit Socialdemòcrata, reclamen claredat i fermesa per part del Govern, així com una aposta decidida per la sobirania legislativa en qüestions que afecten drets fonamentals. D’altres, com Andorra Endavant, insten la prudència i alerten del risc de presentar avenços sense fonament. Enmig del dol per una figura que ha representat una Església propera i valenta, s’imposa la necessitat de mantenir el rumb polític marcat, amb respecte per les institucions però sense renunciar a l’agenda pròpia. El record del Papa Francesc hauria de ser, precisament, una crida a la coherència, a la defensa dels drets i a la construcció de ponts, també en el debat sobre l’avortament. El llegat no pot quedar-se en paraules boniques o homenatges institucionals: cal que inspiri accions valentes i respectuoses amb els compromisos adquirits amb la ciutadania. La desaparició del pontífex no ha de paralitzar processos, sinó reforçar la responsabilitat dels dirigents andorrans de donar resposta a un debat legítim, complex i urgent.