Complicitat i contraban
Només identificant qui ven, quant ven i a qui ho fa es podrà trencar la cadena d’aquesta activitat
Els darrers dies, els veïns han percebut una davallada d’activitat entre els contrabandistes habituals, un parèntesi atribuït a la pressió policial dels darrers mesos. Però ningú s’enganya. L’optimisme és prudent, perquè l’activitat continua sent lucrativa i la sensació és que les escenes de sempre poden tornar en qüestió d’hores. L’esquema és conegut: grups de persones, majoritàriament immigrants algerians residents a França, que carreguen cartons de tabac adquirits en establiments del Pas de la Casa i creuen a peu la frontera fins a territori francès. És un moviment constant, tolerat per molts i controlat per màfies que coneixen els horaris, les rutes i els punts febles del sistema. Al voltant d’aquesta pràctica il·legal hi ha supermercats que obren abans de l’alba, magatzems que actuen com a punts de càrrega ocults i treballadors que condueixen vehicles difícilment justificables amb els seus sous. El silenci és la norma. Pocs volen parlar, i molts negocis del poble conviuen amb aquesta realitat, sigui per interès directe o per por. El resultat és una economia paral·lela que devalua la legalitat i destrueix la confiança. Davant d’aquesta situació, el Govern ha començat a desplegar mesures: límit de pagament en efectiu, control intern del transport, reforç policial i augments fiscals. Però el punt clau és la traçabilitat. Saber qui ven, quant ven, a qui i com. Només així es podrà atacar l’origen. El contraban no és espontani. Requereix estructura, complicitat i tolerància. I això només es combat amb compromís institucional i responsabilitat compartida. Europa ja treballa en una traçabilitat exhaustiva que Andorra probablement haurà d’assumir. El problema no és exclusiu: també passa a la Jonquera o a Polònia, antic epicentre de fabricació il·lícita. I no hem de ser ingenus: Europa forçarà a acabar amb el contraban, amb acord d’associació o sense. El silenci, però, domina. Pocs en volen parlar obertament. Molts negocis del Pas depenen, de manera directa o indirecta, d’aquesta activitat il·legal que desvirtua el comerç legítim.