Límits i alternatives

L’atenció en salut mental infantojuvenil a Andorra ha fet un salt qualitatiu els darrers anys. El miler de pacients que passen pel servei anualment són atesos per un equip cada vegada més diversificat, amb una mirada comunitària i capacitat d’intervenir més enllà del context clínic. És una transformació positiva, necessària, davant una realitat que no para de créixer: la demanda de suport emocional i psicològic entre els més joves és creixent i complexa. Ara bé, malgrat els avenços, hi ha una part del sistema que segueix tenint un límit evident. Els casos de molt alta complexitat, aquells que requereixen hospitalització o llargs períodes de tractament intensiu, continuen sent derivats a centres a l’estranger. La psiquiatra Maria Giró ho diu clar: “Andorra no té prou població per garantir un equip d’elit per a cada especialitat com els trastorns alimentaris o de conducta”. La casuística no ho justifica, la infraestructura tampoc. És una realitat que costa de qüestionar des del rigor tècnic i logístic. Ara bé, això no ha d’impedir obrir el debat. Sense renunciar a les derivacions quan siguin necessàries, val la pena explorar si Andorra podria disposar d’un recurs propi, modest però adaptat, que permeti atendre part d’aquests casos sense separar els joves de les seves famílies. El factor humà també pesa. La distància emocional i geogràfica amb els entorns d’origen té un impacte innegable en els processos de recuperació. Potser no cal pensar en una infraestructura gran i permanent, però sí en fórmules híbrides, temporals o compartides amb altres àrees del sistema sanitari, que permetin oferir continuïtat assistencial al país. Un país petit no pot assumir-ho tot, però sí que pot decidir no renunciar a fer més. Si existeix un consens clínic i institucional, potser ha arribat l’hora d’imaginar un espai intermedi, flexible, que combini l’excel·lència externa amb l’arrelament local. Els joves que lluiten amb la seva salut mental s’ho mereixen, i les associacions que treballen en aquest àmbit clarament es posicionen per una atenció als menors al costat de casa.