El repte de les pensions

L’escenari de la fallida del sistema públic de pensions, tot i les reformes i els ajustos temporals, torna a planar sobre el futur de la Seguretat Social amb la mateixa contundència que en les projeccions anteriors, només que amb dates modificades per l’impacte d’una evolució econòmica inesperada. Les dades que es desprenen del darrer estudi actuarial elaborat per Deloitte per encàrrec de la CASS no tan sols confirmen el pronòstic d’esgotament del fons de reserva –ara situat el 2041 o, amb reformes, el 2047–, sinó que fan evident la insuficiència de les mesures paramètriques adoptades fins ara, com l’increment progressiu de la cotització fins al 16%, l’endarreriment de l’edat de jubilació als 67 anys o l’ampliació del factor de conversió. Aquestes modificacions, segons van reconèixer els mateixos responsables de la parapública, només permeten guanyar temps, però traslladen la càrrega del desequilibri a les generacions futures, que es veurien abocades a percebre pensions clarament insuficients, amb xifres com l’índex de suficiència per als nous cotitzants situant-se prop d’un alarmant 18% del darrer salari. El debat, per tant, ja no pot limitar-se a retocar els paràmetres d’un sistema que ha demostrat les seves limitacions estructurals, sinó que ha d’abordar amb valentia la proposta de canvis de model ja apuntats el 2022 per la mateixa CASS i que aleshores no van prosperar. Parlem de la creació de comptes individualitzats en euros, de la implantació de plans de jubilació complementaris obligats per l’empresa, i d’un replantejament general de la relació entre les cotitzacions i les prestacions per garantir tant la sostenibilitat com l’equitat intergeneracional. Retardar decisions només perpetua la incertesa i amplia la fractura entre els que cotitzen avui i els que hauran de viure del sistema demà. El repte és majúscul i no admet més ajornaments: garantir unes pensions dignes exigeix responsabilitat política, consens social i la determinació de revisar el sistema en profunditat, fugint del parany de solucions aparentment fàcils però socialment costoses a llarg termini.