Fi als talls hivernals al Pas
El poble encampadà ha pagat massa anys les conseqüències d’una connexió amb França fràgil i desprotegida
Finalment, després de molts hiverns marcats per interrupcions constants a l’RN-320, França i Andorra es dotaran d’una infraestructura clau per garantir la connexió entre ambdós països. El paraallaus H2, que s’inaugurarà al novembre i entrarà en funcionament a principi del 2026, ha estat una obra llargament esperada i, sovint, reclamada per una ciutadania farta de quedar aïllada cada cop que la neu o una allau bloquejava l’únic accés al nord. Celebrem la inversió compartida, l’entesa institucional i la clara voluntat de millorar la seguretat viària i la viabilitat hivernal. Tanmateix, no es pot passar per alt que aquesta solució arriba massa tard. Durant anys, el Pas de la Casa ha pagat un preu econòmic, social i reputacional per la inacció i per la manca de planificació davant una realitat hivernal que es repeteix amb puntualitat cada temporada. I si bé el sobrecost de dos milions d’euros s’assumeix a parts iguals entre els dos estats, el cost real ha estat molt més alt per als negocis, que han perdut facturació, per als treballadors atrapats al límit fronterer i per als turistes, que han deixat de venir o que han optat per altres destinacions més estables i millor preparades per fer front a les inclemències hivernals. Els avenços anunciats a la carretera 116 en direcció Perpinyà i els acords de col·laboració tècnica entre les autoritats andorranes i franceses mostren un canvi de dinàmica que s’ha de celebrar. Però cal que aquesta cooperació ja no sigui una excepció, sinó la norma. La mobilitat no pot ser una assignatura pendent cada hivern. La previsió ha de ser una obligació política i administrativa. La connectivitat amb França és una necessitat vital per a l’economia, el turisme, la sobirania logística i la cohesió d’un territori que, massa sovint, ha hagut d’aguantar l’oblit, la resignació institucional i una improvisació que ha generat més problemes que solucions. És de suposar que el 40% del cost que aporta Andorra ha estat un punt essencial perquè l’obra sigui finalment una realitat l’any que ve.