Sense més dilacions
L’FMI alerta que la inacció avui pot convertir-se en una crisi estructural que afecti tot el benestar
El darrer informe del Fons Monetari Internacional adverteix amb contundència que Andorra ha d’afrontar reptes estructurals sense més ajornaments si vol preservar la solidesa del seu sistema de benestar i la sostenibilitat fiscal a llarg termini. L’organisme internacional constata que la població envelleix ràpidament, amb projeccions que situen els majors de 65 anys en prop del 44% l’any 2070, mentre la despesa pública en pensions i sanitat es dispararà en 6,7 i 2 punts percentuals del PIB, respectivament, fins al 2050. Tot plegat suposa un desafiament majúscul per a un país petit, amb un sistema econòmic limitat per la geografia i altament exposat al turisme d’hivern, cada cop més vulnerable a les conseqüències del canvi climàtic. El context actual és favorable, amb una economia resilient, un superàvit fiscal, un deute públic inferior al 33% i un sistema bancari ben capitalitzat, però aquest marge no pot fer perdre de vista la urgència de reformar. L’FMI recomana augmentar les cotitzacions, allargar l’edat de jubilació, millorar la gestió sanitària i aplicar polítiques que incentivin la productivitat i la inversió. A més, cal garantir l’accés a l’habitatge, afrontar el dèficit de mà d’obra qualificada i avançar en la digitalització. L’acord d’associació amb la Unió Europea pot esdevenir una palanca per diversificar l’economia i atreure capital, però només si s’actua amb lideratge, consens i determinació. No reformar avui és condemnar el demà a una crisi anunciada. Es tracta de mesures impopulars i un sacrifici per als ciutadans, i el que cal és assegurar un estat de benestar amb el mínim de retallades possibles. La reforma de les pensions està sobre l’agenda política des de fa anys, però encara no hi ha hagut prou voluntat per afrontar-la. Tampoc es farà durant la resta d’aquesta legislatura i el pròxim mandat serà definitiu, en què caldrà un ampli consens polític. Reformar amb temps és una aposta per la justícia intergeneracional, l’estabilitat institucional i la prosperitat col·lectiva. Esperar pot comportar mesures més dràstiques.