Indecisió o covardia?

El departament del Tresor dels Estats Units va emetre una nota el 10 de març del 2015 en què declarava que Banca Privada d’Andorra era una preocupació de primer ordre en matèria de blanqueig de capitals. Fets que es poden intentar maquillar vinculant-los amb el procés independentista català, la policia patriòtica espanyola, l’FBI i la FinCEN, per acabar amb l’entitat bancària, però estem parlant de blanqueig de capitals. A la vista dels esdeveniments i coincidint amb el contundent aute de la Batllia pel tema Landstreet, els exmàxims accionistes de banc han fet una volta més, demanant que s’atorgui una amnistia. Vaja, que fa deu anys no va passar res, ni tan sols que la plaça financera, i en conseqüència Andorra, va estar a punt del col·lapse. L’estratègia de l’amnistia ha aconseguit sembrar dubtes de cap a on podrien anar les intencions del Consell. Fins dimarts a la nit. Després d’un estira-i-arronsa de difícil comprensió, el grup majoritari, que no la majoria, va fer públic un no rotund a qualsevol intent de promulgar una llei (ha de ser qualificada) del punt final. Tot i que ha costat massa, s’ha començat a aclarir la situació, però encara queden molts interrogant. Ara sabem que com a mínim fins al final d’aquesta legislatura (2027) els encausats per BPA hauran de rendir comptes davant la justícia per presumptes activitats delictives. És el que s’anomena separació de poders i és el que té viure en un estat de dret. Perquè en el fons del que estem parlant és de creure i defensar l’estat de dret. Per tant, és imprescindible conèixer la posició de la resta de grups davant l’amnistia quan hi ha presumptes delictes de blanqueig pel mig (sempre han quedat fora dels indults dels Coprínceps). L’hora d’amagar-se rere la majoria ha passat. El ciutadà té el dret i Concòrdia, el PS i CC el deure d’aclarir quina és la seva posició (la d’Andorra Endavant ja la sabem i és favorable al sí). No hi ha cap motiu que justifiqui el silenci o l’ambigüitat, ni tan sols el de la por, perquè si d’això es tracta han de renunciar a l’acta de conseller. Si n’hi ha d’altres no cal ni anomenar-los per ignominiosos. Si ara podria ser irrellevant el que decideixin, el resultat de les pròximes eleccions pot portar canvis de majories i hem de saber a què atenir-nos. Si els Cierco i el seu equip d’advocats han de donar per tancat l’intent de l’amnistia o se’ls deixa una porta entreoberta en espera d’aquí a dos anys. No és un moment ni per a indecisos ni per a covards. Hi ha massa en joc.