Responsabilitat col·lectiva
Set de cada deu ciutadans demanen més acció per aconseguir reduir el consum de productes amb nicotina
Andorra continua al capdavant del rànquing europeu pel que fa al consum de nicotina. Segons un estudi elaborat pel centre Odec per a la multinacional Philip Morris, gairebé el 30% de la població major d’edat afirma consumir algun tipus de producte amb nicotina, principalment cigarretes. Aquesta xifra ens situa molt per damunt de la mitjana europea i en línia amb països com Bulgària, Grècia o Letònia, mentre que altres estats com Suècia, Finlàndia o Luxemburg han aconseguit reduir el consum fins a xifres inferiors a l’11%. Aquesta realitat hauria de fer saltar totes les alarmes. El problema no és nou ni desconegut. El tabac ha estat històricament un producte central dins l’economia andorrana i, en certa manera, també dins la cultura de consum. Però això no pot continuar essent una excusa. Les dades evidencien que l’accessibilitat, el preu baix —entre 3,50 i 4 euros per capsa— i la regulació parcial de la publicitat són factors que contribueixen a mantenir unes taxes de consum altes i persistents. Les conseqüències són greus. El tabaquisme és un dels principals factors de risc de malalties cròniques, afecta la qualitat de vida i genera una pressió notable sobre el sistema sanitari. És positiu que el Govern contempli línies estratègiques com la regulació de la venda i el consum o les campanyes anuals del 31 de maig, però no n’hi ha prou. Els esforços institucionals han de ser constants, transversals i valents. Cal parlar clar, especialment amb els joves. La prevenció a les escoles ha de tenir continuïtat, contingut i coherència. A més, la societat també reclama acció. Segons l’estudi, gairebé el 70% dels enquestats demanen més implicació pública i un terç afirma que calen mesures més contundents. El tabaquisme no pot continuar sent una normalitat social. Per responsabilitat col·lectiva i per salut pública, és hora d’enviar un missatge clar, ferm i permanent: fumar no és una opció i la inacció tampoc ho és. La societat més sana és aquella que és neta i sense fum, un hàbit que tothom sap que mata.