Trànsit al límit
La pressió turística i l’augment poblacional posen en risc la sostenibilitat del sistema de mobilitat
Andorra rep milions de visitants cada any i aquesta xifra, que a primera vista pot semblar un èxit, també revela una fragilitat: la xarxa viària del país està al límit. Ho confirma l’últim model nacional de mobilitat elaborat per AR+I, que evidencia que la demanda de trànsit ha crescut fins a un 15% respecte al 2021, molt per sobre del màxim sostenible del 2,4%. Aquest creixement compromet greument la capacitat operativa del sistema viari i posa en relleu les conseqüències d’un model que ha crescut sense una planificació estructural a llarg termini. Tot i les obres en marxa —com la desviació de la Massana, la millora de carreteres secundàries o les actuacions puntuals a la CG-1—, el problema és profundament estructural. Amb una geografia que limita les grans infraestructures, la resposta no pot ser només construir més. Cal repensar el model de mobilitat des d’una visió sistèmica i sostenible. El trànsit matinal col·lapsa punts com la Comella, la Massana o la Margineda, i la ciutadania ho percep. L’any 2021, un 45% dels enquestats ja expressaven preocupació per la mobilitat, i les dades recents mostren que aquesta inquietud ha anat en augment. La pressió turística, l’increment de la població i un parc automobilístic sobredimensionat —amb la majoria d’automobils amb només el conductor- han empitjorat un escenari ja tens. Es pot continuar creixent indefinidament sense revisar el model territorial i de mobilitat? La resposta és clara: no. Calen polítiques valentes que fomentin el transport públic amb freqüències útils, el vehicle compartit, el teletreball, i un urbanisme que redueixi la dependència del cotxe. També cal revisar el model turístic, que sosté part de l’economia, però col·lapsa el territori. La congestió no és només una molèstia. És un símptoma d’esgotament. Hi ha dades, es tenen eines, i també diagnòstic. El que cal, ara, és la voluntat de canviar abans que els límits del país esdevinguin barreres inaccessibles. No es pot recular al passat quan el trànsit ocupava el primer lloc de les preocupacions.