Normes transfrontereres
La feina no s’ha de limitar a posar normes i sancions, hi ha d’haver una tasca sensibilitzadora al darrere
La parròquia laurediana té una normativa expressa per regular l’accés rodat i motoritzat al medi natural i una d’específica per al Camp de Claror, Camp Ramonet, Port Negre i Coll de Finestres, que acota el pas des del maig al desembre –dates que les condicions meteorològiques poden alterar– i que obliga a tramitar una autorització que té un cost –diferenciat per a residents i turistes–. Aquesta manera de procedir es vol estendre a municipis de l’Alt Urgell limítrofs i hi ha una feina conjunta que es va iniciar fa mesos i continua amb aquesta voluntat. Nuclis de l’altra banda de la frontera que es queixen de la proliferació de vehicles i del mal que fan a terrenys febles. En aquest àmbit la cooperació transfronterera també té tot el sentit quan la premissa és comuna: protegir l’entorn natural, que també és atractiu turístic i genera un retorn econòmic al territori, però que necessita límits per equilibrar aquests dos vessants. Una normativa harmonitzada facilita que els usuaris tinguin clar què poden fer i què no i sense distincions si estan en un territori o altre. A més, afavoreix una coordinació dels controls. L’estudi recent de càrrega turística identificava fins a quaranta espais naturals d’Andorra on s’ha constatat una sobrecàrrega de visitants els mesos d’estiu i el ministre Jordi Torres apuntava a la possibilitat d’aplicar quotes d’accés o fins i tot un tiquet d’entrada. Solen ser mesures impopulars però s’ha de prendre consciència que la saturació dels espais naturals afecta la flora i la fauna, que erosiona camins i altera la biodiversitat; que aquell atractiu que és signe d’identitat es posa en perill. I òbviament amb més contundència si hi ha circulació de vehicles. Però la feina no s’ha de limitar només a posar normes i sancions als que les incompleixin, ha d’haver-hi una tasca d’informació, de sensibilització, de pedagogia al darrere. Les tanques en els camins no resolen tots els problemes perquè el terreny és inabastable per a la vigilància que s’hi pot destinar i perquè aconseguir la col·laboració de l’usuari serà sempre l’eina més efectiva.