Protegir els menors
La cura compartida és a priori la decisió més beneficiosa però sempre que es basi en una relació d’entesa
La custòdia compartida dels fills d’una parella que trenca és, a priori, la decisió més beneficiosa per a la família. Afavoreix la corresponsabilitat de l’educació i la cura dels petits i adolescents dels dos progenitors malgrat que la relació de convivència s’hagi trencat, garanteix que els menors –la protecció dels quals és primordial– tinguin una relació equilibrada amb els pares i mares i altera en menor mesura el vincle tot i que ja no es comparteixi llar. Dèiem a priori perquè hi ha un seguit de factors que poden alterar aquests principis i que guanyi allò negatiu. El servei d’atenció a les víctimes de violència de gènere fa referència en la seva memòria de l’any passat perquè si ja de per si allò relacionat amb la custòdia dels fills, la manutenció o el règim de visites pot ser conflictiu en qualsevol cas de separació, s’aguditza quan hi ha violència de gènere o domèstica a la llar. Es constata que malauradament pot acabar convertint-se en una eina per exercir més mal sobre la víctima, sobre la dona. Malgrat que el bon funcionament d’aquesta cura compartida hauria d’arrencar de la base de l’entesa entre els progenitors, el servei apunta a casos en què s’ha atorgat aquest règim malgrat l’existència de processos judicials oberts (inclús penals) o en procediments de mediació o d’acord privat en què la violència exercida sobre la mare ha passat per alt. D’allò que s’expressa la conclusió que se n’extreu és que els tribunals han d’afinar molt més en aquests litigis. També el servei de mediació per detectar quan aquella separació no la poden dirimir perquè les dues parts no decideixen en igualtat de condicions; una està sotmesa a la violència que exerceix l’altra. L’interès superior pel qual s’ha de vetllar és el del menor i aquest principi és el que ha de regir qualsevol actuació. Els més petits també pateixen les conseqüències d’un entorn de maltractament i es poden acabar convertint en un instrument de l’agressor per atacar i fer més mal a la dona que el pateix. Aquesta violència, anomenada vicària, el servei la va detectar en 88 casos l’any passat.