Cop de força per l’amnistia

La roda de premsa de l’advocat dels germans Cierco, que promou la llei d’amnistia per tancar el cas BPA, va deixar clares dues coses transcendents. En primer lloc, que l’ofensiva que capitaneja Xavier Jordana entra en una nova fase en voler passar per sobre dels tribunals i estendre la pressió per aconseguir el perdó també al carrer. En segon lloc, la reacció dels grups parlamentaris, que ha estat sense excepció evitar ratificar o contradir les paraules de l’advocat quan ha afirmat que ara “tenia una bona percepció”. L’excusa ha estat que havien d’analitzar la proposta quan tant des d’una part com de l’altra s’ha reconegut que han mantingut diverses reunions. I, per tant, la coneixen, per la qual cosa és una actitud complicada de justificar si no és per motius impublicables. Pel que fa a la qüestió judicial, sobta que pocs mesos abans de dictar-se la primera sentència es faci pública la demanda formal d’una amnistia, perquè costa poc d’interpretar-ho com un intent per desautoritzar la justícia: sigui quina sigui la sentència, és indiferent perquè l’objectiu és esborrar qualsevol delicte o responsabilitat. També crida l’atenció que mentre es demana el perdó per a propietaris, directius i empleats, es deixa fora de l’equació els clients del banc que hagin blanquejat, quan serà complicat de rebatre que podien haver actuat aconsellats per un responsable. Un pas més contra el principi d’igualtat davant la llei en permetre la impunitat en delictes molt greus. Nou menyspreu als organismes judicials i a la policia. I finalment les repercussions en l’àmbit internacional que podria tenir la mesura. Quan la UE està a punt de ratificar l’acord d’associació, s’ha de valorar com quedaria d’erosionada la imatge del país quan si en algun sector van mostrar més reticències va ser amb el sistema financer. El mateix val per a la FinCEN o el GAFI. A tall d’exemple, l’espoli de dos mil milions de Veneçuela també té una causa oberta a París. Si aquí se’ls amnistia i allà se’ls condemna és fàcil concloure que la reputació internacional quedaria tacada i ens associarien a un país tolerant amb les pràctiques delictives.