Joventut sense opcions
Sense opcions reals d’emancipació, molts joves es veuen obligats a postergar la seva independència
La precarietat laboral i l’encariment de l’habitatge s’han convertit en els principals factors que erosionen el benestar emocional de la joventut a Andorra. Una realitat que es manifesta amb cada cop més joves atrapats en un sistema que no els ofereix cap garantia de futur. Mentre es perpetua la idea que el seu malestar és un problema individual i no estructural, la realitat és que el model econòmic actual expulsa el jovent de l’estabilitat, els condemna a salaris baixos, els impedeix accedir a un habitatge digne i, en conseqüència, els aboca a una inestabilitat emocional constant. En aquest context, no sorprèn que la salut mental de la joventut s’hagi convertit en una preocupació creixent, com també ho adverteix l’Organització Mundial de la Salut, que assenyala la precarietat com un factor determinant en l’augment de trastorns psicològics entre les persones joves. La manca d’expectatives laborals i l’especulació immobiliària han esdevingut les grans barreres per al desenvolupament personal, que han fet que molts joves es vegin obligats a viure amb les seves famílies fins ben entrada la trentena, cosa que perpetua la dependència i retarda qualsevol projecte de vida independent. Aquest escenari no és fruit de la casualitat ni d’una mala gestió puntual, sinó la conseqüència d’un model econòmic que prioritza els beneficis d’uns pocs en detriment de tota una generació que veu com el seu futur es desfà entre dificultats laborals i lloguers abusius. Davant d’aquesta situació, el Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra ha posat sobre la taula aquesta problemàtica en la seva 19a Assemblea Jove, on s’han debatut qüestions com la precarietat laboral, l’accés a l’habitatge i la necessitat d’unes polítiques més fermes en matèria de salut mental. L’única sortida viable passa per mesures estructurals que garanteixin salaris dignes, estabilitat laboral i polítiques d’habitatge realment efectives. Sense això, el deteriorament de la salut mental juvenil continuarà sent una crisi silenciosa que només empitjorarà amb el temps.