Un 8-M sense veu
Les dones continuen cobrant menys, assumint més càrrega familiar i sense drets garantits com l’avortament
Aquest 8 de març, Andorra ha quedat en silenci. Cap acte reivindicatiu, cap manifestació als carrers, només les xarxes socials com a altaveu d’un feminisme que, tot i els avenços, continua sent una lluita plena d’obstacles. Mentre que països veïns celebren jornades de mobilització massiva, aquí el moviment feminista sembla obligat a traslladar-se a Barcelona per fer sentir la seva veu. Però quan el missatge es projecta lluny, l’impacte local es dilueix. Les desigualtats continuen sent evidents. La bretxa salarial persisteix, amb una diferència de 546 euros mensuals (dades del 2023) entre homes i dones. La conciliació laboral i familiar depèn exclusivament de la voluntat empresarial, sense polítiques públiques que ho regulin. Mentrestant, la violència de gènere no remet: el 2024, 327 dones van ser ateses per maltractaments, un 8,64% més que l’any anterior. Denunciar és un acte de valentia, però el problema estructural segueix sense respostes contundents. La manca d’educació sexoafectiva perpetua estereotips i fomenta relacions tòxiques des de la joventut. A això se suma l’auge de discursos antifeministes que, especialment entre els més joves, distorsionen la lluita per la igualtat i la presenten com una amenaça. A més, l’avortament continua sent un dret vulnerat, obligant les dones a sortir del país per exercir una llibertat fonamental que ja és garantida als estats veïns. Queda pendent abordar aquest problema. A l’àmbit laboral, les dones segueixen ocupant menys càrrecs directius i assumint la major part de la càrrega familiar, fet que limita les seves oportunitats de creixement professional. El feminisme a Andorra no pot limitar-se a un debat digital. Cal recuperar els carrers, generar espais de reflexió i exigir polítiques efectives. La igualtat no és una qüestió de voluntat individual, sinó de compromís col·lectiu. S’han llançat missatges des de les diferents associacions feministes, que continuen dividides. Si el 8M passa desapercebut, el missatge que es transmet és clar: la lluita per la igualtat continua sent una assignatura pendent.